http://www.sindicalista.org/blog/sindicalisme_internacional <p>Fa mesos parlava al bloc davant de les imminents eleccions a Itàlia. Patia i reflexionava sobre l'evolució d'una de les cultures més velles i proliferes del món. Mesos més tard, l'esquerra a últim minut - darrer vot-, ha guanyat i la coalició - absolutament heterogenia- d'esquerres ha guanyat. Prodi avui és president. En una reunió a Barcelona, els sindicats italians parlant sbre el futur, feien una encesa crítica al referendum que finalment s'ha celebrat aquesta setmana. Itàlia ha dit no a l'increment de comptències per les regions i del primer ministre. Aquesta posició no s'entendria sense conèixer la història d'Itàlia. Precisament aquest és un país que s'uní - a través de Garibaldi- per fer voluntàriament més força davant d'Àustria i els imperis centrals emergents. I recentment, perque la proposta la fa Bossi. H. Bossi, al principi va entusiasmar als independentistes catalans...però de seguida s'estrellà. Aquest és el persontatge que proposà torpedinar els vaixells d'immigrants....a més va inventar Padània, que és la Llombardia...un personatge que ha arribat a dir que si perdés el sí emigrava a Suïssa - diu molt d'un democrata. </p><p>Itàlia, no ha de tenir por de descentralitzar-se. Un projecte coherent ha de cedir espais de sobirania a les seves regions i així poder solidificar les seves relacions entre administració de proximitat i ciutadania. No entenc aquesta por del sindicalisme italià però comparteixo la por a l'eix del mal - Bossi/Berlusconi- que l'encapçalava. </p><br/>http://www.sindicalista.org/blog/sindicalisme_internacional/general/2006/06/28/quo_vadis_itlia_2na_part Wed, 28 Jun 2006 16:32:40 +0200 La setmana passada es presentava la branca catalana de la Plataforma AHOTSAK - Veus. Ja fa temps, des de la seva presentació que vaig seguint aquestes veus de dones, que provinents de posicions ideologuiques dispars han decidit unir-se per reclamar la pau, i per dir, que tot és negociable excepte la violència. Les adherides han hagut de deixar moltíssimes premisses per el camí, especialment valent és el gest de les dones que han viscut amenaçades durant molt de temps, però que són conscients que calen gestos de generositat per ambdues parts i començar a construir de cap i de nou. Sempre he pensat, que no existeix una forma de fer i pensar de les dones, però el sorgiment d'AHOTSAK segurament hem contradiu. Tan de bo a aquestes veus, sel's uneixin moltes més veus, per que la pau està en joc.AHOTSAK Aurrera - Veus endavant!<br/>http://www.sindicalista.org/blog/sindicalisme_internacional/general/2006/05/23/ahotsak_aurrera Tue, 23 May 2006 11:23:05 +0200 <p align="justify">Durant molts anys, el català ha estat vist com una llengua de resistencialisme cultural, per part del nacionalisme identitari català. La nostre llengua, va més enllà de la nostre tossuderia. I aquest és el valor afegit de l'acció de la UGT de Catalunya a favor de català. Volem tenir el dret a tenir una llengua dinàmica i rica, respectada i amb igualtat de drets, siguen el laboral un de fonamental. Per aquest motiu, cada dia tenim nous horitzons. Així doncs, el passat 9 de maig, el nostre sindicat reclamava al Parlament Europeu, el nostre dret de dirigir-nos en la nostre llengua a la Cambra que ens representa. I no ho volem pel simple fet del reconeixement - que també-, internacional. Ho demanem com un dret de tots i totes els ciutadans de dirigir-se en la seva pròpia llengua - sigui la que sigui-, als seus representants. Així el vincle entre representant i representat és fa més fort. A ningú l'hi entra el cap, que la 8ena llengua més parlada de la UE no sigui oficial i en canvi el maltés amb uns quants centenars de milers de parlants ho sigui. </p><p align="justify">Per aquest motiu us vull demanar que us afegiu a la campanya Volem el català a la UE a través de la pàgina web <a href="http://www.ugtcatalunya.cat">www.ugtcatalunya.cat</a>. </p><br/><p />http://www.sindicalista.org/blog/sindicalisme_internacional/general/2006/05/10/el_dret_duna_llengua_mes_enlla_de_folklorismes Wed, 10 May 2006 13:04:57 +0200 Segueixo amb esperança els canvis polítics d'Amèrica Llatina. Lula, Tàvare, i per fi Evo. La política són símbols i gestos i aquest home hem genera confiança. Durant molts anys l'administració americana a manipulat sistemàticament el mapa polític de llatinoamèrica pel seu pròpi benefici. Ara no es pot criticar que algú com Evo, intenti manipular i agafar les regnes del seu país per atendre les necessitats dels més necessitats. Per l'or negre, s'estan bombardegant països sencers, pel benefici del consens de Washington. Com es pot culpar algú d'intentar controlar els seus recursos pel benefici dels seus pròpis habitants? Tot polític ha de generar confiança al seu poble i donar-l'hi seguretat. Hi ha qui ho fa declarant la guerra i hi ha qui declara la guerra a la pobresa. Que ningú s'equivoqui. A Bolívia, no hi ha hagut nacionalització. Hi ha control del Govern, dels recursos pròpis del país per que generin riquesa a la població més pobre d'Amèrica Llatina.<br/><p />http://www.sindicalista.org/blog/sindicalisme_internacional/general/2006/05/08/evo_morales_confianca_continguda Mon, 08 May 2006 11:24:51 +0200 <p>Fins fa pocs dies, del Nepal, en sabia ben poca cosa. Tenia clar que el Rei actual, havia assassinat a tota la família reial un dia sopant per aconseguir la Corona, i sabia que hi havia una crua i llarga guerra civil entre els maoistes i l'ordre establert. També sabia, que bàsicament al Nepal sortien els trekings per l'Himalaia i que havia fet de pont entre els anglesos i els índis. </p><p>Aquests darrers dies, però aquest país ompla pàgines de diàris, per la convulsa situació que viu. Tot va començar quan les 7 entitats que conformen la SPA (Aliança per la Democràcia), i de la qual formen part els 3 sindicats majoritaris del Nepal -Nepal Trade Union, Gefont i Decont-, vàren del 6 al 9 d'abril convocar una vaga general. La vaga va ser brutalment reprimida amb la polícia disparant amb foc real. Des d'aleshores el toc de queda s'ha imposat i el Rei ha hagut finalment de cedir alguna de les seves prerrogatives executives. </p><p>Al Nepal, l'ùnic camí és la democràcia. Amb una població de 24 M d'habitants, dels quals el 40% són joves, necessiten una esperança després dels 10.000 morts que hi han hagut des del 1996. Segurament ens sembla que el país ens queda molt i molt lluny geogràficament. Però no per aixó podem deixar de demostrar la solidaritat amb els sindicalistes que en aquest moment s'estan jugant la vida per la democràcia. </p><br/>http://www.sindicalista.org/blog/sindicalisme_internacional/general/2006/04/24/nepal_mes_enlla_de_lhimalaia Mon, 24 Apr 2006 13:46:58 +0200 <p>Un país, és el que representa al món per moltes coses, més enllà del seu poder militar i economic..A tots per exemple quan parlem de països avançats, ens ve al cap els països nòrdics, per les seves mesures de l'Estat del Benestar. </p><p>Andorra, aquest petit país dels Pirineus, feudal fins que l'any 1993 va votar la seva Constitució, continua vulnerant els drets dels treballadors i treballadores. Aquest país pràctica una prova mèdica a tots els treballadors/es que vulguin trobar feina, seleccionant nomès treballadors perfectament sans. A més, en pràcticar la revisió mèdica, es mira, sense anunciar-ho la prova del VIH. En cas de ser portadors del virus, sel's expulsa del país, en pro de la salut pública. </p><p>Així doncs, en aquest país que la seva Constitució, en el seu art. 5, reconeix la declaració dels Drets Humans, els vulnera sistemàticament, a més de la Convenció dels Drets Humans d'Europa també signada. </p><p>Andorra, fa un flac favor en la lluita contra el SIDA, estigmantitzant els seus portadors i practicant, <em>apartheid social </em>entre els treballadors sans i els que no. </p><p>Per a aquest país, només queda una solució: canviar la llei. </p><br/>http://www.sindicalista.org/blog/sindicalisme_internacional/general/2006/04/19/andorra_el_pais_dels_pirineus Wed, 19 Apr 2006 10:22:00 +0200 Aquest 9 d'abril hi han dues dates polítiques importants: les eleccions a Perú i a Itàlia.<br/><p align="justify">Per pròximitat geografica segurament les eleccions que ens afectaran més seran les d'Itàlia. Berlusconi es presenta sota la coalició <em>La casa de les llibertats</em>. Quin eufemisme de nom de partit!! Un candidat que només parla de rebaixar impostos, i que a cada debat ideologic que perd, s'inventa un impost per treure- el darrer el que grava els immobles de primera residència- sense encomanar-se als municipis que són els recaptadors! Com pagarem l'ensenyament? i la sanitat? diuen que lluitant contra el frau fiscal, el més alt d'Europa. La productivitat italiana és de les més baixes d'Itàlia, al costat de Botswana, i el creixement econòmic és 0. Realment Itàlia es manté al G-8 per motius històrics però de potència economica poca. El mateix arquebisbe de Milà, el director del principal diari del país i el president de la patronal demanen obertament que la gent no el voti. </p><p align="justify">Però a l'altre cantó hi ha Prodi. Un professor amb carrera a Europa i que no acaba d'arrencar degut a la heterogenitat del ventall de les esquerres. Des de centristes a comunistes el marge de maniobra és ben poc. </p><p align="justify">Sempre he pensat que un poble capaç d'haver format part de l'imperi Romà- creant xarxes de clavegaram, centres públics de cultura...- que desprès ens va regalar el Renaixament -el David, la Divina Comèdia, el Príncep...- com ha pogut caure en un Circ Màxim dirigit per Berlusconi i familiars de Mussolini, per Humberto Bossi...QUO VADIS ITÀLIA? </p>http://www.sindicalista.org/blog/sindicalisme_internacional/general/2006/04/19/de_cesar_a_berlusconi_quo_vadis_italia Wed, 19 Apr 2006 09:30:47 +0200 Si pot llegir aquest missatge és perquè el procés de registre s'ha realitzat correctament. Benvingut a la Catosfera. Esperem que sigui productiu<br/>http://www.sindicalista.org/blog/sindicalisme_internacional/general/2006/04/19/welcome Wed, 19 Apr 2006 09:29:41 +0200