Comunicació UGT

• L'increment dels preus vulnera les previsions de la Generalitat de contenció de l'IPC
• El transport públic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona és el més car de tot Espanya

Dilluns passat, el consell d’administració de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) va aprovar les tarifes de transport públic que regiran en el Sistema Tarifari Integrat a partir de l’1 de gener de 2007. L’augment de mitjana ponderat de les tarifes és del 3,65%, distribuint-se els increments per zones i títols segons el següent quadre:

Com es pot observar, els bitllets que més encareixen de mitjana són el senzill (4,71%) i la T-Dia (5,02%). L’encariment de la resta de tarifes ronda el 3,8%. Cal dir que aquests augments s’allunyen molt de les recomanacions europees que fixen l’increment desitjat de preus en el 2%.

Igualment, l’increment vulnera la previsió del govern de la Generalitat. Així, la mesura 3.2 del Pla de Mesures contra la Inflació que va presentar el Govern al maig del 2006 es compromet a limitar les taxes de competència autonòmica a un màxim del 2%, d’acord amb l’objectiu comú de la zona euro. Per tant, l’ATM no està vetllant pel control inflacionari que el Departament d’Economia de la Generalitat vol mantenir. És més, aquest augment tarifari no només no ajuda al control d’un dels principals problemes de l’economia catalana, sinó que comportarà augments en el nivell d’inflació del 2007 i tindrà conseqüències negatives sobre els nivells de competitivitat de l’economia catalana i sobre el poder adquisitiu dels catalans i catalanes.

Per altra banda, la UGT de Catalunya vol denunciar que l’increment aprovat es troba per sobre de l’increment salarial que obtindran els catalans i catalanes durant aquest any. Segons l’ATM, l’augment de mitjana ponderat de les tarifes és del 3,65%, increment que es troba un punt per sobre de l’augment dels salaris dels treballadors i treballadores que durant el primer semestre del 2006 van veure com els seus salaris augmentaven un 2,6% (cost salarial ordinari, Institut Nacional d'Estadística).

A més, hem de recordar que el preu del transport públic a l'Àrea Metropolitana de Barcelona és el més elevat de tot l'Estat espanyol. A la següent taula es pot comparar el preu d'un bitllet senzill (d'1 zona) i de la T-10 amb els preus d'altres ciutats espanyoles:

* A la ciutat de València no hi ha bitllet senzill integrat. Aquests són els preus de l'autobús i del metro, respectivament.
** Targetes similars amb les quals est pot comparar la T-10.

La UGT de Catalunya considera que la mobilitat ha de ser concebuda com un dret dels ciutadans i les ciutadanes, i en conseqüència, cal garantir una xarxa de transport públic eficient, integral, intermodal i de qualitat, que permeti l’accés a una mobilitat digne a tots els ciutadans i ciutadanes. Tot reconeixent l’esforç de les administracions catalanes i central en el finançament del sistema públic de transport, cal que l’increment del cost que han d’assumir els usuaris del servei vagi d’acord amb l’increment de la seva capacitat adquisitiva i paral·lela a les propostes de contenció en l’increment de preus aprovades pels governs. En aquest sentit, l’increment de tarifes aprovat, fora dels límits econòmics recomanats i per sobre de l’increment salarial previst, no compleix cap de les premisses que haurien de garantir un increment conseqüent.

Per tant, la UGT de Catalunya vol mostrar el seu desacord amb les noves tarifes de transport públic i fa una crida a la moderació en l’increment de taxes i preus públics per l’any 2007, ja que finalment aquests increments només fan que revertir en la pèrdua progressiva de poder adquisitiu dels catalans i catalanes i de les economies domèstiques, que en els darrers anys, han hagut d’assumir un diferencial entre l’increment de preus i salaris d’un 5%.

Finalment la UGT de Catalunya vol manifestar el seu malestar perquè la proposta de noves tarifes del Sistema Tarifari Integrat per al 2007 no s’ha portat amb antelació al Consell de Mobilitat de l’ATM, òrgan de consulta i participació cívica i social en el funcionament del sistema metropolità de transport públic col·lectiu i de la mobilitat, en l’àmbit competència de l’ATM. Volem així posar de relleu la poca disposició al diàleg mostrada per part de l’ATM en aquest cas, obviant la consulta prèvia d’una qüestió que és d’especial sensibilitat i transcendència social.

El sindicat reclama un Acord Nacional per l’Habitatge que afronti realment el problema amb mesures eficients i realment consensuades

La UGT de Catalunya qualifica de “fum� la proposta d’expropiació dels habitatges buits, ja que l’administració no té ni un cens de quants pisos es troben en aquesta situació, ni un cos de personal amb la funció de vigilar el mercat immobiliari, ni la capacitat legal per establir i donar resposta a l’immens conjunt de casuístiques que es poden donar.

La UGT de Catalunya vol confirmar que no està d’acord amb els principals elements que la Llei d’Habitatge posa damunt la taula per assolir l’objectiu de garantir l’accés a la vivenda digna.

El sindicat considera que la Llei respon més a la necessitat política de sortir del pas davant d’una situació de creixent descontent popular per causa de l’increment desmesurat del valor de mercat dels pisos, que no pas a la de donar una resposta efectiva, basada en una anàlisi realista i profunda del problema i amb prou valentia com per assumir el que significa intervenir en el sector de la construcció i la promoció immobiliària de Catalunya. Es per això que el sindicat proposa l’impuls d’un Acord Nacional per l’Habitatge digne i assequible que realment afronti les causes del problema i posi en marxa iniciatives eficaces i realment consensuades amb el conjunt d’agents socials i econòmics d’aquest país.

Per la UGT de Catalunya la resposta que el Govern de la Generalitat dona a la qüestió problematitza encara més l’accés a l’habitatge en tant que penalitza amb 90 anys de qualificació la inversió familiar beneficiària de la vivenda de promoció pública; no fa una aposta clara per la programació de sòl per la construcció i centra el seu interès molt més en el control social que no pas en generar les condicions per facilitar que l’habitatge sigui econòmicament accessible.

L’interès del govern de col·locar la qüestió de l’expropiació forçosa com un dels principals elements de valor de la Llei, a més de ser més que qüestionable legalment, ens obliga a reclamar que el control dels pisos buits dels que es parla es faci efectiva amb més personal de l’administració i que aquest a més sigui especialitzat. D’altra banda, la UGT de Catalunya es pregunta si aquesta part de la Llei també afectarà els pisos sense ocupar que tenen les empreses immobiliàries i que es troben pendents de venda o que aquestes col·loquen en el mercat de forma esglaonada per evitar que la saturació de l’oferta pugui perjudicar els seus interessos particulars.

La UGT de Catalunya, considera que aquest exemples posen seriosament en entredit la voluntat del govern d’afrontar amb solucions reals i no des de la gestió mediàtica d’un problema que angoixa a milers de persones a Catalunya.