Spartacus
  Xarxa sindical

14 Oct, 2006

Catalunya se la juga

Els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya ens la juguem. Aquestes eleccions són molt més que l'avaluació pertinent d'un govern. En realitat, el dia 1 de Novembre hem de triar entre un govern de progrés que vol construir la nova Catalunya o bé un que ens vol retornar als anys del victimisme, del sectarisme polític i la bandera per tot arreu.


Tan fàcil com això. Un govern de CiU ens menaria de nou al temps del famós osasi català que més que oasi era un cementiri. Als temps dels 7000 milions de les pessetes d'abans, repartides entre unes poques escoles d'èlit. Als anys de les llarguíssimes llistes d'espera de la Sanitat pública. Als anys en que es prometien escoles bressol i no se'n feien.

No cal insistir en que la lesgislatura ha estat mogudeta. Massa i tot. No obstant, m'estimo més una mica de debat polític que les brumes de 23 anys en que de la manera men ys subtil s'intentava identificar Catalunya, la Generalitat i CiU.

Jo no vull tornar a aquella època. No vull tornar a veure com la culpa sempre és dels de fora. Com la catalanitat era patrimoni d'alguns que entenien el país, la cultura i la gent com un espai estanc que no tocava moure; més aviat adormir perquè no molestèssin.

I n'hi ha moltíssims que pensen com un servidor. Potser no es diu massa, però la majoria d'aquest país vol continuar l'experiència progressista, oberta i dialogant que ha significat el govern Tripartit de la Generalitat. No volem uns altres 23 anys que obrin encara més l'escletxa entre els d'aquí i els nouvinguts. Com si els meus pares després de més de 50 anys a Catalunya encara mereixessin aquest adjectiu. Com si aquesta condició de nouvingut hagués d'acompanyar a qui sigui durant tota la vida si no es que acredita el Nivell C de català o es posa la samarreta de la selecció catalana. Ja ho ha dit Jordi Pujol, els immigrants posaran en perill el concepte de Catalunya. Com si al llarg de més de 1000 anys, aquest concepte hagués estat inamovible, invariable, tèctricament incorrupte.

Catalunya és una altra cosa. Molt més que la bandera, l'himne i el territori. Catalunya ha estat, és i serà bàsicament la seva gent i el que aquesta vulgui ser. I mai no hem necessitat ningú que ens tutel·li, que ens faci de papà. No ens cal. Si que necessitem, però, polítics seriosos que creguin en un model de societat justa, que genera riquesa i la sap redistribuir. En una societat que vol progressar de forma col·lectiva, perquè tots i totes tenim els mateixos drets i obligacions, i no perquè tots i totes portem l'uniforme de la catalanitat que CiU vol expendre.

D'entrada i gràcies al govern Tripartit tenim un nou Estatut. Perquè 23 anys no van ser suficients, sembla ser, per impulsar cap altre. I deia que tenim un bon Estatut perquè suma a la nostra identitat col·lectiva la forma d'Estat del Benestar com a model de garanties de drets i deures. Perquè eleva clarament el llistó del nostre autogovern i per tant de la nostra capacitat d'administrar des de la proximitat els interessos dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya. Perquè suposa la millor fórmula de finançament que mai ha vist Catalunya. I això no ho nega ni CiU, que fent de la necessitat virtut, ara es vol apropiar de l'Estatut. Aquesta és la seva generositat política: inexistent.

Doncs jo no vull un govern que no sigui generós. Que vulgui que tots i totes passem pel cedàs de la bona catalanitat. Que faci dels símbols els seus símbols. Què la gent sigui objecte de manipulació per mantenir privilegis i estatus .Jo no vull i segur que tu tampoc vols això.

Per això el dia 1, entretots, guanyarem a CiU i a les enquestes. Per això, el dia 1 al vespre tornarà a guanyar el futur, el progrés i l'esperança en una Catalunya justa, oberta i ciutadana.


309 lectures
comentaris
Afegeix comentari













BoldItalicLink




 authimage